Descobreix Costabrulla 1898, la novel·la de ficció històrica i thriller negre d’Alfred Batlle Fuster.
Una ucronia apassionant sobre la identitat, la corrupció i els crims a la costa catalana del 1898.
Costabrulla 1898: El Thriller Històric i Ucrònic d’Alfred Batlle Fuster
Costabrulla 1898, escrita per Alfred Batlle Fuster, és una de les obres més audaces de la narrativa catalana contemporània. Situada en el marc de la crisi colonial del Desastre del 1898 i la pèrdua de Cuba i Filipines, aquesta novel·la combina el thriller negre, la ficció ucrònica i la crònica social per construir una ciutat i un territori mítics a la costa mediterrània.
Si cerques una lectura absorbent que uneixi intriga política, autòpsia de la modernitat i un extraordinari treball de creació de món (worldbuilding), Costabrulla 1898 és una obra de referència imprescindible.
La geografia imaginària de Costabrulla: Un mite a la costa catalana
La ciutat de Costabrulla s’alça en una franja costanera equidistant entre Barcelona i València, al bell mig del corredor mediterrani. No és un mer escenari decoratiu: funciona com un espai fronterer, portuari i industrial marked pel salnitre, el fum de les fàbriques i les tensions entre la burgesia i el proletariat.
El riu Bicorb: Segons les teories d’enginyeria de l’època, el Bicorb neix del desdoblament subterrani del mateix riu Ebre en topar amb la serra de Montdual. Aquest riu tèrbol és l’artèria del contraban i el submón delictiu.
L’illa Picota: Un espai fluvial on es concentra l’estafa del carbó, barrejant mineral anglès importat de Cardiff amb mineral de baixa qualitat local.
L’illa dels Conills: Un paratge emblemàtic on uns lleons escapats d’un circ creen un sorprenent ecosistema tancat caçant conills de nit.
El subsòl ocult: Amb una cisterna romana sota la mansió de l’escocès Ulick Noone que acull una lògia d’extrema dreta, i soterranis secrets on es crien papallones d’hivern per extreure’n un polsim narcòtic.
La Trama: L’assassinat ritual de Joana Peri i el caos del 1898
La investigació s’activa el 3 de gener de 1898 amb la troballa del cadàver de Joana Peri, actriu i model de pintor, executada al seu llit amb cinc trets a l’abdomen al costat del seu gos enverinat amb cianur de mercuri.
El Doctor Broix, metge forense i centre moral de la novel·la, descobreix que els projectils provenen d’una arma artesanal de canó prim en forma de creu. La disposició dels trets dibuixa una creu imaginària sobre el cos, revelant un crim ritual executat per grups d’extrema dreta.
A la vegada, la ciutat s’endinsa en el caos per:
La campanya del tabac de l’alcalde Paciganúy: Un decret insòlit que obliga tota la població —inclosos els infants— a fumar tabac per combatre l’epidèmia de còlera.
El trauma del soldat Jaumí: Un exsoldat retornat de la Guerra de les Filipines que, sumit en el trastorn de l’estrès posttraumàtic, assassina l’alcalde Paciganúy en un acte públic.
El bombardeig del port: Un atac naval de destructors estrangers el maig de 1898 que provoca incendis, la fugida massiva de rates i el retorn dels lleons als carrers.
Principals Personatges de la Novel·la
Doctor Broix: Encarregat de l’anàlisi forense, encarna la raó, l’observació científica i la compassió humanista enmig de la catàstrofe.
Comissari Valero Monerri: Policia pràctic que busca contenir l’ordre públic sense cedir al fanatisme ni a la repressió indiscriminada.
Ulick Noone («black irish»): Delinqüent escocès-irlandès fugit de la policia britànica, cervell del contraban, dels bordells i del xantatge sexual.
Maria Husarova: Domadora de lleons d’origen cosmopolita que teoritza sobre la hipnosi animal, obre un taller de tatuatges al port i acaba nomenada regidora d’espectacles.
Claudi Tort («el Ros»): Executant material dels crims al servei de les xarxes il·legals del port.
Adela Roca de Paciganúy i Sabina Brossa: Figures femenines que reivindiquen el feminisme, la democràcia i l’autonomia personal davant l’autoritarisme patriarcal.
Anàlisi Literària: Costabrulla en la Tradició Catalana i Universal
L’estudi literari L’ombra del canvi situa Costabrulla 1898 al nivell dels grans topònims fundacionals com el Macondo de Gabriel García Márquez o la Santa María de Juan Carlos Onetti.
A més, la novel·la manté un diàleg directe amb obres clau de les lletres catalanes:
- Els estranys de Raül Garrigasait (la Solsona carlina de 1837).
- Tothom ha de morir de Xavier Therós (la violència bèl·lica al Ripollès el 1848).
- La febre d’or de Narcís Oller (la Barcelona especulativa de finals del XIX).
- La quarta noia per l’esquerra d’Andreu Martín (Barcelona com a centre d’espionatge).
- L’any del pànol de M. Barceló i J. Font-Agustí (la ciència-ficció ucrònica).
Preguntes Freqüents sobre Costabrulla 1898 (FAQ)
Qui és l’autor de Costabrulla 1898?
L’autor és Alfred Batlle Fuster, escriptor i pensador català conegut per la seva exploració de la ficció històrica, la filosofia i la teoria del temps.
Quin gènere literari té la novel·la?
Costabrulla 1898 s’enquadra dins de la novel·la històrica en català, el thriller negre, la ficció ucrònica i el realisme intensiu.
On està ambientada Costabrulla?
Està ambientada en un territori i ciutat imaginaris situats a la costa catalana i valenciana, entre la serra de Montdual i la desembocadura del riu Bicorb.
On es pot aconseguir la novel·la Costabrulla 1898?
La novel·la està publicada per Anel Books i es troba disponible en formats de paper (Lulu) i digital (Apple Books | Google Play).
Primer misteri
El primer misteri que vertebra la novel·la Costabrulla 1898 és l’assassinat de l’actriu i model Joana Peri, trobada morta el 3 de gener al seu pis al costat del cos inert del seu gos. Aquest crim funciona com el detonant de tota la investigació policial i forense que anirà destapant les clavegueres de la ciutat.
L’escena del crim i les anomalies de l’autòpsia
Quan el Doctor Broix examina el cos, determina per l’estat de descomposició que l’homicidi s’havia comès la nit de Cap d’Any. L’anàlisi de l’escena revela indicis molt desconcertants:
Execució en estat d’inconsciència: Joana Peri presentava cinc orificis de bala a l’abdomen. El matalàs havia absorbit tota la sang i no hi havia ni una sola esquitxada a la resta de l’habitació ni al vestit, senyal clar que va ser disparada mentre estava inconscient.
L’enverinament del gos: El gos rater de la casa va aparèixer mort per una dosi massiva de cianur de mercuri amagat en carn. Tanmateix, el gat de la casa va sobreviure intacte sense cap rastre de verí.
La falsa pista del crim passional
Inicialment, la policia i els veïns intenten reduir el cas a un crim passional o a un robatori. La parella havia guanyat recentment un valuós rellotge d’or en una rifa, i la policia deté un amic de la Joana acusant-lo d’haver-la matat per quedar-se el premi aprofitant que el marit navegava cap a Cardiff.
La investigació forense i la pista política
El doctor Broix desmunta ràpidament la versió oficial:
L’arma artesanal: Els balins extrets no pertanyen a cap pistola coneguda. Es tracta de projectils petits i punxeguts fets a mida per a una pistola casolana de canó prim i allargat.
El ritual balístic: Broix constata que els cinc trets van ser disparats de molt a prop resseguint una creu imaginària sobre l’abdomen de la víctima.
Militància anarquista: L’interrogatori revela que l’home detingut no era cap amant, sinó un company que acudia al pis per celebrar reunions polítiques d’ideologia anarquista. Broix conclou que el crim no és pas un robatori ordinari, sinó un ritual executat per grups d’extrema dreta enemics de l’anarquisme.
Segon misteri
El segon gran misteri que travessa la narrativa de Costabrulla 1898 és la fugida, desaparició i posterior reaparició dels lleons del circ. Aquest episodi connecta la dimensió quotidiana de la ciutat amb una capa d’absurd, naturalesa salvatge i tragèdia.
La tempesta i la fugida inicial
Quinze anys abans dels fets principals de la novel·la, un llamp va caure sobre la gàbia dels lleons d’un circ instal·lat al passeig de Costabrulla. L’impacte va matar un dels felins a l’acte i va deixar els altres quatre atordits i desorientats.
Enmig del pànic generalitzat, els animals van escapar pels carrers. El comissari Valero Monerri (llavors agent jove) en va poder abatre un anomenat Ponzo, però els altres tres van aconseguir evaporar-se sense deixar cap rastre immediat.
L’enigma de la desaparició
Durant mesos, la ciutat va viure paralitzada per la por i el confinament, generant tota mena de rumors, falses alarmes i llegendes urbanes. El gran enigma era com tres lleons podien haver desaparegut d’una ciutat portuària sense que ningú els veiés.
Tercer misteri
El tercer gran misteri de la novel·la Costabrulla 1898 gira al voltant de la noia «ressuscitada» als molls del port, el polsim de les papallones d’hivern i els cadàvers amagats als baguls de la cisterna romana.
La morta que va cridar des del taüt
La troballa als molls: A les drassanes del moll de Santa Agnès apareix el cos d’una jove estirat a terra, despullat de cintura cap amunt i amb una creu vermella dibuixada a la panxa. La policia i els veïns, tement un altre assassinat ritual o un enverinament per la presència del polsim, no comproven si té pols i la donen directament per morta.
El miracle grotesc: Els serveis funeraris la claven dins d’un taüt de fusta, però de camí cap al carruatge la caixa es comença a moure i se s’escopen crits i plors des de l’interior. La jove és la Cecília (la parella del caragoler Esteve Ullastre), que no estava morta sinó sumida en un estat catatònic profund.
El misteri de les «papallones d’hivern» i el club de rem
El narcòtic secret: L’anàlisi del doctor Broix revela que la creu vermella no era pintura, sinó un polsim vermell finíssim extret de les ales de les anomenades papallones d’hivern.
El laboratori subterrani: Aquestes papallones es criaven d’amagat en gàbies il·luminades al soterrani del club de rem de Costabrulla. La xarxa criminal d’Ulick Noone barrejava aquest polsim amb suc de caragol i cocaïna per crear un beuratge narcòtic que feien beure a noies joves per adormir-les, sotmetre-les i realitzar-los sessions de fotografia eròtica i pornogràfica clandestina.
L’enigma dels baguls a la cisterna romana
El secret espiat: En recuperar el coneixement, la Cecília confessa al doctor Broix que havia anat a la mansió de Noone amb el caragoler i havia trobat un forat a la paret de la vella cisterna romana (on es reunia la lògia secreta d’extrema dreta d’Ulick Noone).
Les papallones d’hivern
Les anomenades «papallones d’hivern» constitueixen un dels elements més Inquietants i simbòlics de la xarxa criminal que opera a la ciutat. Lluny de ser una mera curiositat naturalista o un detall exòtic, aquests insectes representen un instrument de control social, submissió i violència de gènere articulat des dels espais soterranis del poder.Aquestes papallones eren criades de manera clandestina en un entorn tan insòlit com el soterrani del club de rem de Costabrulla.
Allà, en un espai il·luminat per una claraboia i envoltat de canoes, rems i material esportiu utilitzat per les elits riques i els estrangers de la ciutat, el jove caragoler Esteve Ullastre mantenia centenars d’exemplars a l’interior de gàbies, alimentant els cucs durant tot l’any.
El tret distintiu d’aquests lepidòpters era el polsim vermell finíssim que desprenien les seves ales, un residu que es recollia minuciosament en safates situades sota les gàbies.La funció principal d’aquest polsim vermell era la preparació d’un narcòtic potent. La xarxa delictiva encapçalada per l’escocès Ulick Noone i executada per figures com Claudi Tort («el Ros») o el mateix Esteve barrejava aquest polsim d’ales amb licors dolços, cocaïna i suc de caragol per crear un beuratge capaç de suprimir la voluntat humana. Les víctimes principals d’aquesta droga eren noies joves —com la Cecília—, a les quals se’ls feia beure la barreja per adormir-les, induir-los un estat catatònic profund o provocar-los amnesia.
Una vegada anul·lada la seva capacitat de resistència, les joves eren sotmeses a sessions de fotografia eròtica i pornogràfica clandestina destinades al xantatge sexual i al lucre de les elits corruptes de la ciutat.A més de la seva funció anestèsica, la substància tenia
La campanya del tabac per a nens de l’alcalde Paciganúy
La campanya oficial del tabac contra el còlera promoguda per l’alcalde Sebastià Paciganúy a Costabrulla 1898 constitueix un dels episodis més esperpèntics i satírics de la novel·la. Davant l’amenaça d’una epidèmia de còlera que atemoreix les ciutats veïnes, Paciganúy i el doctor Orcau decreten que el fum del tabac és el millor mètode de desinfecció, sostenint la teoria que les fulles de tabac eliminen immediatament el bacil i que «pudir a tabac és bo». Sota la proclama que viure és fumar i fumar és viure, l’administració municipal converteix la xarlataneria mèdica en una directiva pública obligatòria per a tota la població, sense distinció d’edat.
La dimensió grotesca d’aquesta mesura s’accentua en estendre’s de manera sistemàtica als infants. Segons les instruccions oficials, als nadons i a les creatures més petites incapaços d’empassar-se el fum, els pares els han d’exhalar el fum directament a la boca o bé sotmetre’ls a «banys de fum» almenys tres vegades al dia. Per als nens més grans, l’ajuntament promou la fabricació de cigars especials de mida reduïda i a preus molt barats, pensats específicament per a la butxaca de les famílies. L’objectiu declarat és inculcar el costum del tabac des de la infantesa per garantir una vida llarga i exempta d’infeccions, equiparant el consum de tabac a hàbits quotidians com beure te o vi.
Aquesta farsa institucional culmina en un acte públic multitudinari celebrat a la plaça, on una dotzena de nens de totes les edats són fets pujar a una tarima al costat de l’alcalde mentre l’orquestra municipal amenitza l’esdeveniment. Durant el repartiment de cigars, els nens comencen a fumar i a tossir, reacció que provoca les rialles i els aplaudiments entusiastes del públic i dels mateixos pares. La demagògia de l’acte arriba a tal extrem que els ciutadans proposen des de la pista demanar als fabricants que ensucrin els cigars dels infants per fer-los més al seu gust, o bé xopar de rom i aiguardent els cigars dels adults, idees que l’alcalde celebra com a propostes excel·lents.
El clímax de la jornada deriva ràpidament en el caos quan una nena deixa caure el cigar encès sobre la falda del seu vestit, provocant un incendi que s’escampa a la roba dels altres nens quan els adults intenten apagar-lo espolsant les flames. Enmig dels xiscles i les guspires, l’alcalde Paciganúy buida una galleda d’aigua sobre la nena xopa, fet que porta la multitud a aclamar-lo de nou com un heroi que ha salvat la criatura.