Al llindar del segle XX, la ciutat de Costabrulla s’alça a la costa mediterrània com un organisme viu d’uns cent mil habitants, dividit entre el batec marítim del port i les aigües subterrànies del riu Bicorb, que neix a la serra de Montdual i la travessa fins a desembocar al mar. L’any 1898 no és només una xifra al calendari de la ciutat; és un escenari de crepuscle imperial, de tensions socials a flor de pell i de fascinants excentricitats col·lectives.
Els dos mons: del Barri de Mar a les Cases Riques
Geogràficament i humana, Costabrulla es deconstrueix en dues realitats irconciliables:
El Barri del Port (o de Mar): Éssers de tota mena habiten un laberint de carrerons estrets on les parets de les cases són «primes com el paper» i afavoreixen un safareig veïnal ininterromput. Per les seues tavernes i molls hi circulen mariners de vapors internacionals, comerciants de dubtosa moralitat i els miners que diàriament s’embarquen cap a les mines de carbó de l’illa Picota. És el territori on el carnisser Bonifaci Pou observa la ciutat amb binocles de teatre des del seu terrat, on opera el bordell de Dora Tresor i on les ex-artistes del circ regenten la botiga de tatuatges «Espina-Husarova».
El Barri de les Cases Riques: Situat a la vora del bosc de ribera i de la llera del Bicorb, acull grans mansions burgeses amb jardins i embarcadors privats. Rere la dignitat de la façana, en espais com la mansió de l’escocès Ulick Noone, s’amaga una antiga cisterna romana subterrània on se celebren reunions de lògies secretes amb rituals d’espases, xantatges fotogràfics i negocis de prostitució clandestina.
La fauna humana i les idees en discòrdia
La societat costabrullenca de 1898 és un mosaic de veus creuades que debaten el futur del món:
La política i el debat de gènere: L’alcalde Sebastià Paciganúy encarna un conservadorisme patriarcal i reaccionari que considera que el feminisme «és l’inici de la fi del món». Enmig de les discussions domèstiques, la seua esposa, Adela Roca, el desafia enfrontant-lo a la realitat del poder femení a l’ombra i vaticinant que el segle XX portarà la igualtat, la democràcia i la fi de les guerres per cobdícia. Rere la caiguda dels vells líders, emergeix la figura d’Aleix Nebot, un jove aspirant que domina des de ben d’hora l’art de la manipulació i el càlcul polític.
La ciència, el crim i la raó: El doctor Broix actua com a metge forense d’ull clínic i esperit racionalista. Manté contacte amb socialistes com Gustau Bori, que defensen l’educació pública gratuïta i la fi del treball infantil, mentre intenta desxifrar els crims executats per personatges com Claudi Tort «el Ros» —un assassí i contrabandista pragmàtic que utilitza la mortífera «pistola-creu» d’Ulick Noone per silenciar testimonis i incriminar els seus rivals.
El trauma colonial: els monstres de la pàtria
L’ombra de les guerres de Cuba i de Filipines topa la vida quotidiana de la ciutat. El cas de Jaumí «el guillat» n’és el testimoni més colpidor: abans de ser reclutat era un noi pacífic i afable, un «bon jan» de Costabrulla. Un any de combats cos a cos a la selva filipina i la captivitat entre els rebels tagals van destrossar la seua ment.
En retornar a la ciutat, Jaumí es troba amb la pèrdua de la feina, la migranya, la gana i el rebuig d’una societat que anomena «herois» els veterans però els té por i els considera potencialment perillosos. Aquesta alienació el porta a cometre crims absurds i, finalment, a convertir-se en l’executor del magnicidi de l’alcalde Paciganúy. Més endavant, a les mines de Gódua, l’amor per l’Àuria —una jove que fugia vestida d’home— li permetrà viure unes setmanes de pau en un «túnel de desmemòria», abans que la policia el detingui i el retorni a la presó.
Pseudociència, esperpent i l’1 de maig de 1898
La ciutat destaca també pel seu caràcter esperpèntic i les seues excentricitats:
El tabac contra el còlera: Per combatre l’epidèmia del bacil, l’ajuntament promou que tota la població fumi sense parar i s’ordena als pares que exhali el fum a la boca dels infants o els facin «banys de fum», arribant a fabricar cigars infantils que acaben provocant un incendi a la tarima d’actes municipals.
L’odissea dels lleons: Després que un llamp destrossi la gàbia del circ de la domadora Maria Husarova, els lleons s’escapen per la ciutat.
El clímax de l’obra té lloc l’1 de maig de 1898. Mentre la comitiva municipal celebra al balcó el nomenament del jove Aleix Nebot amb tres salves de pólvora, un destructor estranger confon les salves amb un atac i inicia un bombardeig naval sobre el port. L’atac es combina amb un terratrèmol, l’explosió de l’arsenal, la fugida dels lleons del zoològic —que devoren ferits pels carrers— i una plaga de milers de rates que emergeix de les clavegueres de Costabrulla.
Enmig d’aquest escenari apocalíptic, personatges com la prostituta Delfina Paulana avancen sobre una catifa de vidres trencats i extremitats mutilades. En la seua ascensió espiritual imaginària per sobre dels núvols, la narració sintetitza l’essència de tota la ciutat: una comunitat on la vida no és més que «una confusió d’aparences, un conjunt d’enganys que construeixen una falsa certesa basada en el costum».
Els secrets de Costabrulla 1898: Un viatge a la Catalunya de finals del segle XIX
La història de Catalunya està plena de moments frontissa, i l’any 1898 en va ser un dels més crucials. En ple Desastre del 1898, amb la pèrdua de Cuba i les Filipines, la societat vuitcentista trontollava mentre emergia amb força el modernisme català. És precisament en aquest escenari de canvis profunds, indians que tornen amb fortunes tèrboles i tensions entre la burgesia i la classe obrera, on s’ambienta Costabrulla 1898, una de les novetats més suggeridores de la narrativa catalana contemporània.
Si busques lectures recomanades de novel·la històrica, aquesta obra es converteix en un mosaic imprescindible de mar, pols i somnis trencats. Però, què fa que aquesta trama de ficció històrica en català sigui tan captivadora?
Una geografia imaginària a la costa catalana antiga
La novel·la destaca per construir un mite a la costa catalana, dissenyant una geografia imaginària que evoca la vida quotidiana dels pobles de pescadors del segle XIX. El paisatge de la costa catalana no és un simple decorat; actua com un personatge més, on la mar mediterrània històrica amaga tants secrets com els mateixos protagonistes.
A través del costumisme català d’època, l’autor aconsegueix que el lector sintonitzi amb l’estètica modernista i l’ambient dels ateneus i cafès literaris on es coïen les grans idees (i intrigues) del moment.
Intriga històrica i crònica negra
Més enllà del rigorós treball de documentació històrica, Costabrulla 1898 s’articula com un autèntic thriller negre en català. La novel·la es nodreix de les llegendes de la costa catalana i de la crònica negra d’aquells anys per teixir un relat d’intriga històrica on el xoc cultural i el simbolisme literari mantenen la tensió fins a l’última pàgina.
Per als amants dels llibres en català que busquen històries amb rerefons, aquesta obra s’allunya dels tòpics per oferir un drama històric català amb un estil ric, connectant directament amb les arrels de la nostra cultura catalana.
El reflex de la modernitat líquida del segle XIX
Darrere de la façana d’intriga de Costabrulla 1898, s’amaga un sòlid estudi literari formal que analitza la transformació de la societat vuitcentista. La novel·la no es limita a narrar fets, sinó que explora l’antropologia d’una època on les velles certeses s’ensorraven. Els personatges encarnen les contradiccions del regionalisme català i el nacionalisme català incipient, atrapats entre l’enyorança del passat rural i la febre de la Revolució Industrial a Catalunya.
Aquesta fragmentació social es tradueix en una narrativa rica en simbolisme literari, on cada element del paisatge mariner funciona com un mirall de la psicologia dels protagonistes, convertint l’obra en una peça clau per entendre els corrents literaris catalans que van marcar el tombant de segle.
Burgesos, indians i pescadors: Un mosaic humà fascinant
El veritable motor de la trama és el seu xoc de classes, un retrat fidel de la burgesia catalana del segle XIX i de la seva contrapart, la classe obrera catalana. Un dels encants més evidents per als lectors que busquen llibres ambientats a Catalunya és la figura dels indians o americanos. Aquells catalans que tornaven de Cuba i les Filipines després del Desastre del 1898, amb les butxaques plenes d’or i el cor carregat de secrets, xocaven frontalment amb el caràcter tancat dels pobles de pescadors del segle XIX.
Aquest contrast genera una atmosfera densa, de crònica negra i secrets familiars, on les llegendes de la costa catalana es barregen amb els interessos econòmics de les fàbriques tèxtils de l’època. És un autèntic drama històric català que manté l’equilibri perfecte entre la realitat històrica i la ficció més absorbent.
Per què ‘Costabrulla 1898’ és una lectura imprescindible avui dia?
En el panorama de la narrativa catalana contemporània, poques obres aconsegueixen connectar tan bé amb les arrels de la nostra cultura catalana sense caure en el costumisme fàcil. L’obra es consolida com una de les lectures recomanades de novel·la històrica més sòlides de l’any perquè ofereix una mirada fresca sobre la història de Catalunya.
Si ets un apassionat de l’estètica modernista, dels misteris marítims i de les històries humanes amb un rerefons polític i social potent, aquest thriller negre en català ha de formar part de la teva llista de properes lectures. Una novel·la que demostra que el passat de la nostra costa encara té moltes històries per explicar.
Aquí tens una conclusió potent, dissenyada per tancar l’article amb força, consolidar les paraules clau definitives i guiar el lector cap a l’acció (comprar el llibre o subscriure’s al blog):
L’hora de salpar cap a Costabrulla
Costabrulla 1898 no és només una fita dins de la narrativa catalana contemporània, sinó un pont daurat cap a una època daurada i convulsa de la nostra història de Catalunya. A través de la seva geografia imaginària, l’obra aconsegueix rescatar l’essència del modernisme català, el misteri de la crònica negra vuitcentista i el batec dels vells pobles de pescadors del segle XIX. És, sens dubte, un viatge literari i cultural que cap amant dels llibres en català es pot permetre el luxe de perdre’s.
La mar de Costabrulla amaga secrets que bateguen sota la pols del temps, esperant ser descoberts per lectors intrèpids com tu. No deixis que t’ho expliquin.
Un crim, lleons pels carrers i nens obligats a fumar… Quina bogeria va passar el 1898?
